Antecedents (a mitjans dels anys 60)
La música blues nord-americana va tenir una gran influència en els primers grups de rock britànics. Grups com The Rolling Stones i The Yardbirds van gravar versions de moltes cançons clàssiques de blues, usant guitarres elèctriques on moltes de les originals usaven acústiques i a més de vegades pujaven el tempo (adaptacions similars del blues i d'altres gèneres afroamericans de música van formar la base del primer rock and roll, de manera especial el d’Elvis Presley).
Com a conseqüència d'aquest experiment musical, les bandes britàniques basades en el blues van desenvolupar el que es va convertir en el segell de heavy metal: essencialment un gènere de guitarres distorsionades i sons alts, construïts al voltant de poderosos acords[20] The Kinks van tenir un important paper en popularitzar aquest nou so amb el seu èxit You Really Got Me el 1964.[21] Una altra contribució significativa va ser l'emergent so distorsionat de guitarres que facilitava la nova generació d'amplificadors amb el qual van experimentar guitarristes com Dave Davies (The Kinks), Pete Townshend(The Who) i Jeff Beck.[22] Influències anteriors inclouen a Vanilla Fudge, que feien cançons pop "psicodelitzades" i més lentes, igual que els primers hard-rockers britànics com The Who i el primerenc Fleetwood Mac, que van preparar el camí per al heavy introduint estils de percussió més agressius en el rock.
Els estils de bateria del blues-rock, basats en bateries petites i simples, van ser substituïts per una tècnica més complexa i sonora per a poder equiparar-se amb el volum de les guitarres amplificades.[23] De manera similar, els vocalistes van modificar la seva tècnica i van incrementar la seva dependència amb l'amplificació, sovint aconseguint veus més estilitzades i dramàtiques. Simultàniament, els avanços en la tecnologia d'amplificació i d'enregistrament van permetre capturar la duresa d'aquest so en un enregistrament.
La combinació del blues-rock amb el rock psicodèlic va formar gran part de la base original del heavy metal.[24] Un dels grups més importants per fusionar aquests gèneres va ser Cream, que van exemplificar el concepte de power trio (baix, guitarra i bateria) que es convertirà en habitual dintre del heavy metal.[25] Els seus dos primers LP, Fresh Cream (1966) iDisraeli Gears (1967) són vists com a prototips essencials del futur gènere. El disc debut de The Jimi Hendrix Experience,Are You Experienced (1967) també va tenir gran influència. El virtuosisme tècnic d'en Hendrix, que havia desenvolupat la guitarra de blues rock amplificada, ha estat emulat per molts guitarristes i la cançó amb més èxit de l'àlbum, Purple Haze, és identificada per alguns com el primer hit del heavy metal.[26] Alguns també citen a l'àlbum Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967) de The Beatles com una influència remarcable, ja que en aquest disc van incrementar la distorsió de les guitarres i van usar arranjaments més "durs".
Orígens (finals dels 60 i principis dels 70)
El 1968, el so que acabarà coneixent-se com a heavy metal comença a gestar-se. Al gener, el grup de San Francisco Blue Cheer publica una versió del clàssic Summertime Blues d'Eddie Cochran, que molts consideren el primer enregistrament de veritable heavy metal.[27] El seu àlbum Vincebus Eruptum asseuria les bases del heavy metal, el garage rock i el punk. Aquest mateix mes, Steppenwolf publica el seu homònim àlbum debut, que inclou la cançó Born to Be Wild. Al juliol, surten altres dos mítics enregistraments: Think About It de The Yardbirds, amb la col·laboració del guitarrista Jimmy Page, i In-A-Gadda-Da-Vida d'Iron Butterfly, amb la cançó de 17 minuts que dóna títol a l'àlbum. A l'agost The Beatles llancenRevolution i situen en els primers llocs de les llista de vendes el nou so de guitarres distorsionades. Aquest mateix mes, Jeff Beck publica el seu disc debut, Truth, considerat, especialment per alguns fans del blues britànic, com el primer àlbum d'heavy metall. A l'octubre, la nova banda de Jimmy Page, Led Zeppelin debuta en directe. Al novembre, Love Sculpture, amb el guitarrista Dave Edmunds, treu Blues Helping, amb una agressiva versió de Sabre Dance de Khatxaturian. També al novembre, The Beatles treuen l'anomenat disc blanc, que conté la cançó Helter Skelter, la qual va posar uns nous estàndards en distorsió i agressió en un disc de pop.[28][29]
Al gener de 1969, Led Zeppelin treu a la venda el seu àlbum debut i aconsegueix el lloc número deu en la llista d'èxits de la revista Billboard. Al juliol, Led Zeppelin juntament amb Grand Funk Railroad toquen a l'Atlanta Pop Festival. A l'agost,Mountain toquen en el Festival de Woodstock[30] A la tardor, el disc Led Zeppelin II de Led Zeppelin aconsegueix el lloc número 1 en la llista Billboard i el single Whole Lotta Love el número quatre. Led Zeppelin va definir aspectes centrals de l'emergent gènere, amb l'altament distorsionada guitarra d'en Page i la veu dramàtica i aguda de Robert Plant.[31] Era el començament de la revolució del heavy metal.
Deep Purple fluctuava entre diferents estils en els seus primers anys, musicalment sense saber estava entre hard rock i elheavy rock. El 1969 el vocalista Ian Gillan i el guitarrista Ritchie Blackmore van dirigir el so del grup, desenvolupant un estil que passaria a denominar-se com gènere heavy metal.[32]
La publicació dels àlbums Black Sabbath i Paranoid de Black Sabbath i el Deep Purple in Rock de Deep Purple van ser crucials per a acabar de definir la música heavy metal.[33]Black Sabbath, liderat per Ozzy Osbourne és considerada avui dia com un dels pioners del heavy metal per tenir una forma més agressiva i fosca en aquells temps. En part, Black Sabbath deu el desenvolupament del seu so heavy particular a un accident laboral del guitarrista Tony Iommi sofert abans de la fundació del grup. Una de les màquines d'una fàbrica de metall li va rabanar la punta dels dits de la seva mà dreta. Incapaç de tocar de manera normal, Iommi va haver d'ajustar la seva guitarra més baixa per a poder tocar més fàcilment i confiar a fer els acords amb la seu relativament senzilla digitació.[34]
El 1970 altres tres grups britànics debuten amb un so heavy metal: Uriah Heep amb Very 'eavy... Very 'umble, UFO amb UFO 1 i Black Widow amb Sacrifice. Les lletres ocultes i la imatge utilitzada per Black Sabbath, Uriah Heep i Black Widow van resultar particularment influents. Led Zeppelin també va començar a utilitzar aquests element en el seu quart àlbum, publicat el 1971. Wishbone Ash, encara que no sol identificar-se com a metal, va introduir l'ús de dues guitarres, solista i rítmica, que van adoptar molts grups heavy de la següent generació. El grup progressiu King Crimson en la seva formació de 1973-1974 eren considerats també com a heavy metal, sobretot amb Red de 1974 (Encara que a Anglaterra eren considerats Avant-Garde).
A Amèrica, el grup que establia tendències era Grand Funk Railroad i V8 a l'Amèrica del Sud "el grup americà de heavy metal amb més èxit comercial des de 1970 fins a la seva separació el 1976, que va establir la fórmula de l'èxit dels 70: gires constants.[35] Altres grups identificats amb el heavy metal neixen als Estats Units, com Dust (primer LP el 1971), Blue Öyster Cult (1972) i Kiss (1974). A l'Alemanya, Scorpions debuten amb Lonesome Crow el 1972. A Austràlia, AC/DC treu el seu primer disc, High Voltage (1975).
El 1974, el grup britànic Judas Priest debuta amb Rocka Rolla. Encara que Judas Priest no entra la llista dels 40 àlbums més venuts als Estats Units fins al 1980, per a molts va ser el grup de heavy metal definitiu post-Sabbath. Les seves dues guitarres, els seus tempos veloços i el seu so metàl·lic, totalment allunyat del blues, ha estat una de les principals influències en grups posteriors.[36][37] Amb el so de Judas Priest el terme "heavy metal" es desprèn de l'arrel progressiva,hippie, psicodèlica i del rock dens que tenia fins llavors.
En l'any 1974, el grup britànic Queen grava Stone Cold Crazy, una cançó amb un riff molt pesant en conjunt amb una bateria també molt violenta. Aquesta cançó ha estat declarada moltes vegades com una gran influència, especialment entre els grups de thrash metal com Megadeth i Metallica. Fins i tot, aquest últim grup va arribar a gravar una versió, i el seu vocalista James Hetfield la va interpretar amb Queen i Tony Iommi (de Black Sabbath) en el Concert d'Homenatge a Freddie Mercury. En l'any 1975, Queen grava Bohemian Rhapsody, el seu single amb més èxit, i el qual consta de tres parts, sent part d'ells un metal molt agressiu. Tenia tant d'èxit, que el grup Iron Maiden va gravar una versió conjuntament amb la simfònica de Liverpool.
Mentre el heavy metal creixia en popularitat, molts crítics no veien amb bons ulls aquest nou gènere musical. Es feien objeccions respecte a l'espectacle visual adoptat pel heavy metal i a altres paranys d'origen comercial,[38] però les principals crítiques se centraven sobre la música i les lletres. En una crítica d'un disc de Black Sabbath a principis dels 70, el reporter Robert Christgau descriu el disc com "avorrit i decadent... explotació ximple i amoral".[39]
El metal de finals dels 70 i anys 80
El punk rock neix a mitjans dels anys 70 tant com reacció contra les condicions socials i a l'excés de música rock, inclòs el heavy metal, de l'època. Les vendes de discos de heavy metal cauen bruscament a finals dels 70, a favor del punk, la música de discoteca i el rock més comercial.[40] Mentre la major part de les discogràfiques es fixen en el punk, molts nous grups de heavy metal britànics publiquen els seus discos de manera independent, per a audiències petites i fidels.[41] Revistes britàniques comNME i Sounds comencen a parlar d'aquest nou moviment. Geoff Barton, redactor deSounds, bateja aquest moviment com "New Wave of British Heavy Metal" (en catalànova onada de heavy metal britànic) o NWOBHM.[42] La NWOBHM inclou a grups comIron Maiden, Venom i/o Motörhead que revitalitzen el gènere heavy metal. Seguint les petjades de Judas Priest, endureixen el seu so, redueixen els elements blues i utilitzen temps més ràpids.[43]
El 1980, la NWOBHM entra en les llistes comercials, quan àlbums d'Iron Maiden i Motörhead aconsegueixen el top 10 britànic. El 1981, Motörhead es converteix en el primer grup d'aquest moviment a aconseguir el nombre de les llista britàniques amb No Sleep 'til Hammersmith. Posteriorment, el 1982 Iron Maiden aconsegueix aquesta posició amb l'àlbum "The Number of the Beast". Altres agrupacions, com Diamond Head o Venom, encara que aconsegueixen menys èxit, tindran una significativa influència en el desenvolupament del heavy metal.[44]
Amb el despertar de la New Wave of British Heavy Metal, el heavy metal va veure incrementada la seva popularitat a principi dels anys 80. Molts artistes es van veure beneficiats de la cobertura donada per la MTV, que va iniciar la seva marxa el 1981 i on l'emissió de vídeo-clips disparaven les vendes dels grups.[45] Els vídeo-clips per al disc Pyromania converteixen aDef Leppard en superestrelles als Estats Units i Quiet Riot es converteixen en la primera banda nord-americana de heavy metal que aconsegueix el número 1 en la llista Billboard amb el seu disc Metal Health (1983).
La primera generació de grups heavies estaven cedint el primer plànol. Deep Purple se separen poc després de la partida de Ritchie Blackmore el 1975 i Led Zeppelin es retiren el 1980 després de la mort de John Bonham. En els concerts, Black Sabbath tenia com a tel·loner al grup de Los Angeles Van Halen.[46] Eddie Van Halen es consolida com un dels principals guitarristes virtuosos (el seu solo en la cançó Eruption, de l'àlbum Van Halen es considera una fita[47]). Randy Rhoads iYngwie J. Malmsteen també es converteixen en famosos guitarristes, associats a un gènere conegut com a metal neoclàssic.
Inspirats per l'èxit de Van Halen, una escena glam comença a créixer en el sud de Califòrnia, especialment a Los Angeles, durant la fi dels 70. Basada al voltant dels clubs de Sunset Strip, grups com Quiet Riot, Ratt, Mötley Crüe i W.A.S.P. van ser influïts pel heavy metal tradicional de principis dels 70[48][49][50][51] i van incorporar la posada en escena (i a vegades el maquillatge) del glam rock de grups com Alice Cooper i KISS.[52] Aquests grups de glam metall (al costat d'altres similars com els novaiorquesos Twisted Sister) es van obrir buit en l'escena heavy en particular i en la música rock en general. A Espanya, van destacar grups de glam metal com Niágara, Sangre Azul o Bella Bestia. Els artistes de glam metal no es vestien amb la indumentària clàssica de l'artista de heavy metal, sinó que tenien algunes diferències: pantalons de cuir ajustats, jaqueta de cuir, indumentària de color negre i pèl llarg, duien el pèl llarg, arrissat fins a l'extravagància i l'ús de maquillatge era freqüent, incloent llavis pintats.
Un dels esdeveniments que va fer créixer la popularitat del heavy metal va ser el US Festival de 1983 a Califòrnia, on en el "dia del heavy metal", amb actuacions d'Ozzy Osbourne, Van Halen, Scorpions, Mötley Crüe i Judas Priest entre d'altres, es van aconseguir les millors audiències dels tres dies que va durar l'esdeveniment.[53] Entre 1983 i 1984, el heavy metal representava entre el 8 i el 20 per cent de les vendes de tots els discos venuts a EUA[54] Moltes revistes professionals dedicades a aquest gènere van néixer en aquesta època, incloent a Kerrang! (el 1981) i Metal Hammer (el 1984). El 1985, la revista Billboard va declarar: "El metal ha augmentat la seva audiència base. La música metal ja no és domini exclusiu de nois adolescents. L'audiència de metal s'ha fet major (edat universitària), més jove (pre-adolescents) i més femenina.[55]
A mitjans dels 80, el glam metal dominava les llista de vendes dels EUA, la música en televisió i el circuit de concert. Nous grups com Poison, Cinderella o Bon Jovi atreien cada vegada més gent, mentre que Mötley Crüe i Ratt mantenien els seus èxits. El 1987, la MTV presenta el programa Headbanger's Ball, dedicat exclusivament a vídeos de grups Glam Metal. No obstant això, entre el públic de música heavy comencen a sorgir faccions, amb seguidors d'un metal més underground i so més extrem que menyspreaven el heavy més popular qualificant-ho despectivament com a "light metal" o "hair metal".[56]Per a aquests seguidors, el glam metal no pot considerar-se com a "Heavy Metal", a causa que la seva estructura musical no està basada en aquest gènere.
Una de les bandes que va unificar públics diversos va ser Guns N' Roses. Amb la publicació de Appetite for Destruction(1987), "van recarregar i van sostenir gairebé sense ajuda el decadent sistema de Sunset Strip per molts anys".[57] El 1988,Jane's Addiction van sorgir de la mateixa escena de clubs hard rock de L.A. amb el seu disc debut Nothing's Shocking. La revista Rolling Stone els va descriure com "més que cap altre grup existent, Jane's Addiction són els veritables hereus de Led Zeppelin".[58] Aquest grup va ser un dels primers a ser identificats com a "alternative metal", tendència musical que passaria a primera plana en la següent dècada.
El 1985, el comitè Parents Music Resource Center (PMRC) va intentar censurar a la música heavy metal, glam metal i a moltes altres corrents musicals (com el Pop), perquè la denominava obscena i no digna de ser escoltada per menors d'edat. La PMRC es va confrontar a tres músics de l'època: Dee Snider, Frank Zappa i John Denver. En aquesta confrontació, Dee Snider va dir que en els seus discos es podien posar etiquetes advertint del tipus de lletres que en la música hi havia. Finalment, 19 discogràfiques van acordar afegir l'etiqueta "Parental Guidance: Explicit Lyrics"" (en català, "Avís als pares: lletres explícites") en els discos que continguessin lletres amb contingut explícit.[59]
Mentrestant a altres parts d'Europa també comencen a sorgir bandes mítiques com Helloween, Accept o Blind Guardian aAlemanya (un dels països on aquest estil s'ha arrelat amb més força), Orion Riders a Itàlia, Trust a França, a Espanyatambé hi ha una explosió de grups de heavy metal a principi dels 80. A Madrid és on hi ha un major proliferació de bandes com Obús o Barón Rojo, però també sorgeixen durant aquesta dècada grups com Los Suaves (Ourense), Ángeles del Infierno (Lasarte), Barricada al País Èuscar (Pamplona) o Sangtraït als Països Catalans (La Jonquera).
Durant la dècada dels 80 apareixen nous estils descendents del Heavy Metal com el Thrash, el Black Metal, el Death Metal, el Power Metal entre d'altres, tots dins de la família del Metal i dels quals a continuació oferim descripcions.
Metal underground (anys 80 fins a principis dels 2000) i els subestils]
Dels anys 80 fins a principis de 2000 l'evolució musical del heavy metal va provocar la creació de nombrosos subgèneresque es van popularitzar fora del corrent comercial[60] prenent entitat pròpia, el que va provocar que es desenvolupés un terme contemporani per a englobar-los en funció de les seves característiques comunes, amb la mateixa funció que venia complint el terme heavy metal, i que es diferencia a partir de la contracció derivada (metal). Pel que heavy metal és el sinònim històric de música metal.[61] D'aquesta forma, el metal engloba avui a diferents gèneres musicals que presenten característiques comunes, incloent al propi heavy metal.
Avui en dia aquests dos termes són utilitzats de manera molt aleatòria; molts cops es consideren com a sinònims, d'altres (normalment quan es parla més específicament) s'utilitzen per referir-se a un estil en concret -el Heavy Metal- o a un grup d'estils similars -el Metal-.
Així doncs, "Metal" inclou tots els estils "metàl·lics", és a dir, tots els estils que provenen de l'estil clàssic metàl·lic, el Heavy Metal, incloent aquest últim. D'aquesta manera, "Heavy Metal" es referiria al primer estil metàl·lic, l'orígen de tots els altres.(Pel heavy metal tradicional vegeu les seccions del principi i de la Història en aquest mateix article) Dins de "Metal" s'inclouen els següents subestils:
Thrash metal[modifica | modifica el codi]
Estil derivat del Metal tradicional (Heavy Metal) i pare del Metal extrem (Black, Death, Doom…) que es caracteritza per melodies de guitarra estridents, molts cops ràpides, agressives, fortament marcades i pel seu so "cruixent". Va néixer de la fusió de l'agressivitat del Punk i Hardcore i de la força, la complexitat i l'estructura del Heavy Metal a començaments dels anys 80.[62] El moviment va començar en els Estats units, especialment en l'àrea de la Badia de San Francisco, en el que es va conèixer com la Bay Area thrash metal. El so que van desenvolupar els grups thrash era més ràpid i agressiu, incrementant la distorsió de les seves guitarres i utilitzat la tècnica de scratching ('raspat' amb la púa). La cançó Stone Cold Crazy del grup britànic Queen (que en els seus inicis tenien un estil més proper al gènere hard rock) és considerada com la primera cançó de thrash metal de la història. La seva temàtica és molt variada, des de temes socials fins al satanisme. Els grups clàssics més coneguts són els primers Megadeth, Anthrax, Slayer,Metallica, Destruction, Kreator i Sodom. Els grups líders del moviment van començar a tenir cada vegada major audiència. Metalica va ficar el thrash en el top 40 de la llista Billboard el 1986 amb Master of Puppets; considerat per molts com el millor àlbum del Heavy Metal, dos anys després, el disc ...And Justice for All aconsegueix el número 6, mentre que Megadeth i Anthrax entren també en la llista.[63]
Death metal[modifica | modifica el codi]
El moviment death metal va adoptar posicions més fortes quant a la seva força a l'hora d'executar-ho. El death metal utilitzava la velocitat i l'agressivitat del thrash i l'hardcore, fusionats amb les lletres sobre satanisme i violència.[65] Els cantants death metal, típicament, utilitzen veus tenebroses, fins i tot guturals (anomenadesdeath metal growls) combinats amb veus greus i altres tècniques poc comunes.[66]Les guitarres tenen més distorsió[65] i la percussió és extremadament més ràpida. Els canvis freqüents de tempo també són típics.
Una teoria diu que el nom del gènere prové del títol de la cançó Death Metal del disc Seven Churches de Possessed. Uns altres consideren que el nom del gènere ve del títol del demo dels pioners Death: Death by metal.
Deicide, Morbid Angel al costat de Death i Obituary van ser els líders de l'escena death metal que va néixer a Florida a mitjans dels 80. En el Regne Unit, van sorgir grups estretament relacionats amb el grindcore, liderats per Napalm Death i Extreme Noise Terror.[67] A Escandinàvia es desenvolupa una important escena death, amb grups com Entombed i Dismember.
En l'última dècada ha sofert innovacions que han creat al seu torn nous subgèneres. Així podem esmentar el death metal tradicional, el death metal melòdic amb exponents com Eternal Tears of Sorrow, In Flames, Dark Lunacy, Children of Bodom, Arch Enemy o Dark Tranquillity, el death metal tècnic amb exponents com Hate Eternal o Krisiun, progressive death metal amb grups com Opeth i el brutal death metal en el qual destaquenMortician, Cannibal Corpse, Vomit The Soul, Purulent, Asesino, All Shall Perish, Aborted i Dying Fetus. El death metal més pur també ha influït de manera important en l'aparició del grindcore, per exemple grups com Napalm Death o Terrorizer.
Black Metal[modifica | modifica el codi]
Estil de Metal extrem que es concentra en crear una atmosfera fosca i maligna. Musicalment molt divers, pot ser minimalista o complex, ràpid o lent, agut o greu, atmosfèric o agressiu, o diverses coses a la vegada. La temàtica pot anar des d'un satanisme provocatiu fins a temes filosòfics, des de literatura gòtica o d'horror fins a cultures antigues, des de l'ocultisme fins a temes de depressió i desesperació. La imatge clàssica és la de la cara pintada amb blanc i negre de forma tètrica, roba negra -estripada o més "elegant"- i altres accessoris com cadenes, espases, punxes, sang, etc. El Black Metal va néixer a començaments dels anys 80. Els grups clàssics i més coneguts del Black Metal són Bathory, Celtic Frost, Mayhem,Burzum, Immortal, Emperor, Samael i Darkthrone. Altres com Dimmu Borgir i Cradle of Filth, que han aconseguit una gran popularitat, són aclamats i odiats a parts iguals, ja que els fans del Black Metal més underground els critiquen per autodenominar-se una cosa que no són o simplement per haver-se "venut".
Power Metal
A mitjans dels 80, l'escena power metal neix en gran part com a reacció als sons death i black metal.[68] Encara que als EUA roman com un so relativamentunderground, el power metal aconsegueix una gran popularitat a Europa. El power metal se centra en una música més optimista, melodies èpiques i temes que "apel·len al sentit del valor i la bellesa de l'oïdor."[69] El prototip d'aquest so, establert a mitjan i finals dels 80, el marquen els alemanys Helloween iRunning Wild, que combinen poderosos riffs, un enfocament melòdic i un estil d'aguts "nets" de grups com Iron Maiden[70] i Judas Priest[71] al costat de la velocitat i l'energia del thrash, "cristal·litzant els ingredients sònics en el que ara és conegut com a power metal"[72]
Els novaiorquesos Manowar i Virgin Steele van ser grups pioners en aquest gènere als EUA. El disc Rising Force (1984) de Yngwie J. Malmsteen va ser crucial en la popularització del gènere de guitarra elèctrica ultra ràpid conegut com a shred, així com per a fusionar el heavy amb elements de la música clàssica, fet que va influir considerablement en el desenvolupament del power metal.
Molts grups de power metal com Kamelot, Rhapsody of Fire, Nightwish oSonata Arctica utilitzen una base de teclats, usant algunes vegades orquestres i cantants d'òpera, creant un subgènere propi que es denomina power metal simfònic.
En els noranta el power metal va aconseguir una gran popularitat, especialment a Europa, amb bandes com Gamma Ray, Blind Guardian,Stratovarius, Hammerfall, Edguy. Aquest gènere també té molts seguidors alJapó i l'Amèrica del Sud, on neixen grups com els brasilers Angra o els argentins Rata Blanca.[73]
Més recentment, es comença a parlar de power metal extrem, sense arribar a ser un nou gènere dintre del power metal, que busca més velocitat i duresa, i requereix dels intèrprets arribar a la perfecció de la tècnica.[74]
Doom i Gothic Metal
Estil dins del Metal extrem caracteritzat per la seva lentitud, la seva atmosfera èpica i alhora fosca, però sense arribar als límits del Black Metal. Els pioners del Doom Metal són els pioners del Metal en general (Black Sabbath).[75] No obstant això, els grups clàssics de Doom Metal són Candlemass, Saint Vitus, Cathedral, Pentagram i Witchfinder General, essent un estil que es va consolidar als anys 80 amb aquests grups.[76] El Doomdeath, relacionat tant amb el Doom Metal com amb el Death Metal, és la fusió de la lentitud del Doom Metal amb la brutalitat del Death Metal, unint la foscor dels dos estils i creant-ne un de nou fortament fosc i depriment. Nascut a principis dels anys 90, els grups pioners clàssics són Paradise Lost, Anathema i My Dying Bride, els tres del Regne Unit.[77][78]
En els EUA, el sludge metal neix a finals dels 80 com a barreja del proto doom i el hardcore punk. Eyehategod, Down iCrowbar (l'anomenada generació NOLA) lideren l'escena sludge de Luisiana. A principis dels 90, els californians Kyuss iSleep, inspirats pels primers grups de doom metal, encapçalen el moviment stoner metal,[79] mentre que a Seattle, grups com Earth desenvolupen el subgènere drone metal.[80]
A la fi dels 90 apareixen grups com Goatsnake i Sunn O))) que barregen doom, drone i dark ambient. El New York Timescompara el seu so a "una raga índia enmig d'un terratrèmol".[77]
El 2006, Mastodon, amb un estil difícil de classificar que barreja progressiu i sludge, entra al top 40 de la llista Billboard amb l'àlbum Blood Mountain.
El gothic és un estil del Metal molt melòdic i atmosfèric, on normalment es troben dues veus, una masculina, greu i gutural, i l'altre femenina i extremadament melòdica.[81] Els teclats també són un instrument molt comú en aquest estil.[80] L'atmosfera del Gothic Metal és fosca, romàntica, trista i elegant, i la seva temàtica s'inspira normalment en literatura gòtica i temes romàntics variats. Va néixer a mitjans dels anys 90 amb bandes com Paradise Lost i My Dying Bride i les bandes més conegudes podrien ésser Xandria, Tristania,Within Temptation, entre d'altres.[77]
Speed Metal
L'Speed Metal, posa l'èmfasi en la velocitat, sobretot en melodies de guitarra o riffs on el so és menys marcat i cruixent i més ràpid i, en certa manera, "Punk". L'àlbum que és considerat la quintaessència de l'Speed Metal és Painkiller, de Judas Priest. Se sol considerar com el punt on es van separar dues vertents molt diferenciades: la del thrash metal i el metal extrem, i la del power metal.
Groove Metal[modifica | modifica el codi]
Gènere de Metal iniciat a principis dels 90 derivat del Thrash Metal i amb influències del Hardcore Punk i del Heavy Metaltradicional. El grup més representatiu d'aquest gènere és Pantera.
Symphonic metal
El symphonic metal és un subgènere musical de metal que té elements simfònics.
Viking metal i celtic metal[modifica | modifica el codi]
Tant al viking metal com el celtic metal són subgèneres de metal que es basen principalment en els estils de black metal i folk metal, encara que també s'hi poden trobar influències de death metal i, fins i tot, power metal. Sovint fan referència a temàtiques medievals, màgiques, místiques i amb relació amb la cultura nòrdica.
En aquests gèneres hi apareix una distorsió menor que al death i al power metal tant a les guitarres com als baixos i la velocitat de la percussió també és generalment menor. S'hi fan servir instruments de corda com el violí i/o el celo, i apareixen diversos instruments de vent (sovint substituïts per un teclat elèctric amb el timbre d'aquests instruments).
La diferència entre el viking i el celtic rau principalment en què el viking és lleugerament més dur i ràpid, amb més distorsió que el celtic, mentre que aquest dóna més importància a instruments de so dolç i poca distorsió (com violins o instruments de vent-fusta) i/o veu.
Nu Metal[modifica | modifica el codi]
El Nu metal és un subgènere del metal sorgit a mitjans dels anys 90 i influenciat sobretot per estils com: el Grunge, el Metal alternatiu, el Funk, el Rap i alguns subgèneres del Heavy metal, com el Thrash metal i el Groove metal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario